ENG

The Corberós form a lineage started by their grandfather (Pere Corberó) who created the blacksmith's workshop, the same one where Xavier learned to work with metals.

Xavier Corberó's studies began at the Escola Massana in Barcelona, ​​founded by his parent together with Llorenç Artigas, and continued in London, where he lived for five years (1955-1959). Despite having participated with other authors in the 1955 Hispano-American Biennial, his first solo exhibition was in Lausanne in 1959, where critics linked him to the influence of the master Giacometti. Returning to Catalonia in 1960, he moved to Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat) and soon made his presentation in Barcelona at the Galeria Mirador. In this place he contacted artists like Joan Miró. The reliefs and sculptures he made during this decade brought him great popularity, as well as various recognitions and awards, such as the Manolo Hugué (1960), the Ramon Rogent (1961) and the Gold Medal of the State of Bavaria (1963). . His entry into the United States was preceded by this popularity, at a time when Op Art, based on geometric shapes, was closely related to his work, and critics considered him a representative of this style. There he related to the artistic environment of surrealists and renowned artists such as Marcel Duchamp, Man Ray and Max Ernst, among others.

The international recognition gained led him to exhibit in numerous countries, such as Germany, Switzerland, Japan, Italy, England and the USA. In 1972 he carried out his most ambitious work: the Center for Artistic Activities and Research of Catalonia (CAIAC) in Esplugues. Like the artistic phalansteries and the Bauhaus itself, the CAIAC was an open regime workshop that permanently hosted a dozen artists from various specialties, today it is still constantly expanding.

He later began a period of monumental sculpture, and his path to urban sculpture for the community, in New York. The 80s were marked by its delicate and refined white and pink marbles and the continuation of the public sculpture in many cities, from commissions. It was in the early 1990s when Corberó collaborated with the Barcelona City Council's campaign to provide the city with various public sculptures. Specifically, he coordinated the arrival of works by renowned artists such as Richard Serra, Botero, Lichstentein, Anthony Caro and Claes Oldenburg, among others.

CAT

 Els Corberó conformen una nissaga iniciada per l'avi (Pere Corberó) que creà el taller de ferrer, el mateix on Xavier aprengué a treballar artesanament els metalls.

Els estudis de Xavier Corberó començaren a l'Escola Massana de Barcelona, fundada pel seu progenitor juntament amb Llorenç Artigas, i continuaren a Londres, on residí cinc anys (1955-1959). Tot i haver participat amb d'altres autors a la Biennal Hispanoamericana de 1955, la seva primera exposició individual la féu a Lausana l'any 1959, on la crítica el relacionà amb la influència del mestre Giacometti. En tornar a Catalunya el 1960, s'instal·là a Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat) i al cap de poc féu la seva presentació a Barcelona a la Galeria Mirador. En aquest lloc contactà amb artistes com Joan Miró. Els relleus i escultures que féu en aquesta dècada li aportaren gran popularitat, i també reconeixements i premis diversos, com el Manolo Hugué (1960), el Ramon Rogent (1961) i la Medalla d'Or de l'Estat de Baviera (1963). La seva entrada als EUA, venia precedida d'aquesta popularitat, en un moment en què l'Op Art, basat en les formes geomètriques, estava molt relacionat amb la seva obra, i la crítica el considerava un representant d'aquest estil. Allà es relacionà amb l'ambient artístic dels surrealistes i d'artistes reconeguts com Marcel Duchamp, Man Ray o Max Ernst, entre d'altres.

El reconeixement internacional adquirit el portà a exposar a nombrosos països, com Alemanya, Suïssa, el Japó, Itàlia, Anglaterra i EUA. L'any 1972 dugué a terme la seva obra més ambiciosa: el Centre d'Activitats i Investigacions Artístiques de Catalunya (CAIAC) a Esplugues. Com els falansteris artístics i la mateixa Bauhaus, el CAIAC era un taller de règim obert que acollí de manera permanent una dotzena d'artistes de diverses especialitats, avui encara està en constant ampliació.

Posteriorment inicià una etapa d'escultura monumental, i el seu camí cap a l'escultura urbana per a la col·lectivitat, a Nova York La dècada dels 80 vingué marcada pels seus delicats i refinats marbres blancs i rosats i per la continuació de l'escultura pública en nombroses ciutats, a partir d'encàrrecs. Fou a inicis de la dècada dels 90 quan Corberó col·laborà amb la campanya de l'Ajuntament de Barcelona per dotar la ciutat de diverses escultures públiques. Concretament, coordinà la vinguda d'obres d'artistes de reconegut prestigi com Richard Serra, Botero, Lichstentein, Anthony Caro o Claes Oldenburg, entre d'altres

ESP

Los Corberó conforman una saga iniciada por el abuelo (Pere Corberó) que creó el taller de herrero, el mismo donde Xavier aprendió a trabajar artesanalmente los metales.

Los estudios de Xavier Corberó empezaron en la Escuela Massana de Barcelona, ​​fundada por su progenitor junto con Llorenç Artigas, y continuaron en Londres, donde residió cinco años (1955 a 1959). A pesar de haber participado con otros autores en la Bienal Hispanoamericana de 1955, su primera exposición individual la hizo en Lausana en 1959, donde la crítica lo relacionó con la influencia del maestro Giacometti. Al volver a Cataluña en 1960, se instaló en Esplugues de Llobregat (Barcelona) y al poco hizo su presentación en Barcelona en la Galería Mirador. En este lugar contactó con artistas como Joan Miró. Los relieves y esculturas que hizo en esta década le aportaron gran popularidad, y también reconocimientos y premios diversos, como el Manolo Hugué (1960), el Ramon Rogent (1961) y la Medalla de Oro del Estado de Baviera (1963) . Su entrada en EEUU, venía precedida de esta popularidad, en un momento en que el Op Art, basado en las formas geométricas, estaba muy relacionado con su obra, y la crítica lo consideraba un representante de este estilo. Allí se relacionó con el ambiente artístico de los surrealistas y de artistas reconocidos como Marcel Duchamp, Man Ray o Max Ernst, entre otros.

El reconocimiento internacional adquirido lo llevó a exponer en numerosos países, como Alemania, Suiza, Japón, Italia, Inglaterra y EEUU. En 1972 llevó a cabo su obra más ambiciosa: el Centro de Actividades e Investigaciones Artísticas de Cataluña (KAYAK) en Esplugues. Como los falansterios artísticos y la misma Bauhaus, el CAIAC era un taller de régimen abierto que acogió de manera permanente una docena de artistas de diversas especialidades, hoy todavía está en constante ampliación.

Posteriormente inició una etapa de escultura monumental, y su camino hacia la escultura urbana para la colectividad, en Nueva York La década de los 80 vino marcada por sus delicados y refinados mármoles blancos y rosados ​​y por la continuación de la escultura pública en numerosas ciudades, a partir de encargos. Fue a inicios de la década de los 90 cuando Corberó colaboró ​​con la campaña del Ayuntamiento de Barcelona para dotar a la ciudad de varias esculturas públicas. Concretamente, coordinó la venida de obras de artistas de reconocido prestigio como Richard Serra, Botero, Lichstentein, Anthony Caro o Claes Oldenburg, entre otros