ENG

Pic Adrian was born in 1910 in Moineşti (Romania), although in 1915 his family moved to Bucharest where years later he studied law. He published his first book of poems, Jocuri de lumini în întoneric (Games of light in the dark) in 1927. In Paris, decades later, he published five more books: Oeil du ciel: cœur (1973), Main planétaire (1985), Noyau de l'infini (1990), L'Île invisible (1994) and Transparence (1999). He then moved to Israel in 1951.

In 1953 he lived in France, where he met relevant figures such as Brancusi, Chagall, Fernand Léger, Jean Arp or Pau Casals, among others. As of July 1953, he established his residence in Barcelona, ​​although he maintained his activity in Paris.

His book Réflexions sur l ’univers sonore appeared in 1955, through which he had contact with personalities such as Gabriel Marcel, Louis de Broglie or Albert Schweitzer. On the other hand, the Goya magazine in Madrid published his essays on Brancusi, Arp and Pevsner.

His first individual exhibition was in 1962 at the Syra Gallery in Barcelona. During this period, Adrian founded the group Tendencies Esencialistas, which he exhibited in Barcelona in 1967, and in Madrid in 1969. He also published several books on art theory and took part in various group exhibitions in Barcelona, ​​Madrid, Paris, London, Rouen, Le Havre, West Germany, etc. Between 1970 and 1971 two albums of the artist's serigraphs were published in Turin and Barcelona respectively: 10 Condizioni lineari di segnaletica aleatoria and Synchronies. Throughout his life he traveled extensively in Western Europe and the United States.

In 1977 a monograph appeared on his work written by Pierre Restany (collection "Le Musée de Poche", Paris). Another monograph on his work from 1984, published by Condal Editorial de Barcelona, ​​offers a complete vision of his works and activities. His paintings are in the main museums of the world.

CAT

Pic Adrian va néixer el 1910 a Moineşti (Romania), encara que en 1915 la seva família es va traslladar a Bucarest on anys més tard va cursar els seus estudis en Dret. Va publicar el seu primer llibre de poemes, Jocuri de Lumini în întoneric (Jocs de llum en la foscor) en 1927. A París, dècades després, va publicar cinc llibres més: Oeil du ciel: cœur (1973), Main planétaire (1985), noyau de l'infini (1990), l'Île invisible (1994) i Transparence (1999). Seguidament es va traslladar a Israel el 1951.

En 1953 va viure a França, on va conèixer a figures rellevants com Brancusi, Chagall, Fernand Léger, Jean Arp o Pau Casals, entre d'altres. A partir de juliol de 1953 va fixar la seva residència a Barcelona, ​​encara que va mantenir la seva activitat a París.

El seu llibre Réflexions sur l'univers sonore va aparèixer el 1955, pel que va tenir contacte amb personalitats com Gabriel Marcel, Louis de Broglie o Albert Schweitzer. D'altra banda, la revista Goya de Madrid va publicar els seus assajos sobre Brancusi, Arp i Pevsner.

La seva primera exposició individual va ser el 1962 a la Galeria Syra de Barcelona. Durant aquest període Adrian va fundar el grup Tendències essencialistes, el qual va exposar a Barcelona el 1967, ia Madrid el 1969. També va publicar diversos llibres de teoria de l'art i va formar part de diverses exposicions col·lectives a Barcelona, ​​Madrid, París, Londres, Ruan, l'Havre, Alemanya occidental, etc. Entre 1970 i 1971 es van publicar a Torí ia Barcelona respectivament dos àlbums de serigrafies de l'artista: 10 Condizioni lineari vaig segnaletica aleatòria i Sincronías. Durant tota la seva vida va viatjar intensament per Europa occidental i els Estats Units.

El 1977 va aparèixer una monografia sobre la seva obra escrita per Pierre Restany (col·lecció "Le Musée de Poche", París). Una altra monografia sobre el seu treball de 1984, publicada per Comtal Editorial de Barcelona, ​​ofereix una visió completa de les seves obres i activitats. Les seves pintures es troben en els principals museus del món.

ESP

Pic Adrian nació en 1910 en Moineşti (Rumanía), aunque en 1915 su familia se trasladó a Bucarest donde años más tarde cursó sus estudios en Derecho. Publicó su primer libro de poemas, Jocuri de lumini în întoneric (Juegos de luz en la oscuridad) en 1927. En París, décadas después, publicó cinco libros más: Oeil du ciel: cœur (1973), Main planétaire (1985), Noyau de l’infini (1990), L’Île invisible (1994) y Transparence (1999). Seguidamente se trasladó a Israel en 1951.

En 1953 vivió en Francia, donde conoció a figuras relevantes como Brancusi, Chagall, Fernand Léger, Jean Arp o Pau Casals, entre otros. A partir de julio de 1953 fijó su residencia en Barcelona, aunque mantuvo su actividad en París.

Su libro Réflexions sur l’univers sonore apareció en 1955, por el que tuvo contacto con personalidades como Gabriel Marcel, Louis de Broglie o Albert Schweitzer. Por otro lado, la revista Goya de Madrid publicó sus ensayos sobre Brancusi, Arp y Pevsner.

Su primera exposición individual fue en 1962 en la Galería Syra de Barcelona. Durante ese periodo Adrian fundó el grupo Tendencias Esencialistas, el cual expuso en Barcelona en 1967, y en Madrid en 1969. También publicó varios libros de teoría del arte y formó parte de diversas exposiciones colectivas en Barcelona, Madrid, París, Londres, Ruan, El Havre, Alemania occidental, etc. Entre 1970 y 1971 se publicaron en Turín y en Barcelona respectivamente dos álbumes de serigrafías del artista: 10 Condizioni lineari di segnaletica aleatoria y Sincronías. Durante toda su vida viajó intensamente por Europa occidental y los Estados Unidos.

En 1977 apareció una monografía sobre su obra escrita por Pierre Restany (colección “Le Musée de Poche”, París). Otra monografía sobre su trabajo de 1984, publicada por Condal Editorial de Barcelona, ofrece una visión completa de sus obras y actividades. Sus pinturas se encuentran en los principales museos del mundo.