ENG

Cuixart initially studied medicine, but soon abandoned his studies to devote himself to painting, and entered the Free Academy of Painting in Barcelona.

In 1948 he participated in the foundation of the Dau al Set group, along with Brossa, Ponç, Tàpies and Tharrats, among others.

Concerned about the plastic value of the sign, his work has from the beginning a strong relationship with surrealism, as well as a great sensitivity towards the expressive force of color. Around 1955 he immersed himself in material informalism, which led him to use the "grattage" in works with a certain orientalized flavor. In 1959 he won the first prize at the Sao Paulo Biennial and exhibited at the Documenta in Kassel, and the following year he participated in a Spanish avant-garde exhibition held at the Tate Gallery in London and at the Guggenheim Museum in New York.

Cuixart introduced collage in his work in 1962, which will gradually lead him to pop-art. Enriched by all these experiences, he returns to flat painting again, achieving a very personal critical realism, which synthesizes expressionism with dramatically transformed figuration, always valuing the chromatic qualities.

In the seventies he exhibited in numerous national and international capitals, such as Paris, Madrid, Sao Paulo, Amsterdam, Tokyo, Basel, Barcelona and Milan, among others. In the following decade, Cuixart liberated his painting from aggressive aspects to give it a more lyrical tone. 

In addition, he participates in a group exhibition at the UNESCO Palace in Paris, receives the Cross of Saint George of the Generalitat of Catalonia, and the Cross of Isabel la Católica.

In 1988 he made an anthological exhibition in Japan, in the cities of Kobe and Tokyo. He continues to work with exuberant colors and forms, and he reincorporates a more material figuration into his work.

In 1998 the foundation that bears his name was created in Palafrugell, and the following year he was awarded the Gold Medal for merit in Fine Arts by the Ministry of Culture. He is represented in the Reina Sofía National Art Center Museum, the Tate Gallery in London, the National Art Museum in Catalonia, those of Contemporary Art in Madrid, Barcelona and Saint-Etienne (France), the Herreriano Courtyard in Valladolid, the one in Engraving Contemporary Spanish in Marbella, Art in the University of Sao Paulo, Abstract Art in Cuenca and Empordà, among many others.

CAT

Cuixart va estudiar inicialment medicina, però aviat abandona els seus estudis per a dedicar-se a la pintura, i ingressa en l'Acadèmia Lliure de Pintura de Barcelona. 

L'any 1948 participa en la fundació del grup Dau al Set, juntament amb Brossa, Ponç, Tàpies i Tharrats, entre altres. 

Preocupat pel valor plàstic del signe, la seva obra té des del principi un fort parentiu amb el surrealisme, així com una gran sensibilitat cap a la força expressiva del color. Cap a 1955 se submergeix en l'informalisme matèric, que li portarà a utilitzar el “grattage” en obres de cert regust orientalizant. L'any 1959 guanya  el primer premi de la Biennal de São Paulo i exposa en la Documenta de Kassel, i a l'any següent participa en una exposició d'avantguarda espanyola celebrada en la Tate Gallery de Londres i en el Museu Guggenheim de Nova York. 

Cuixart introdueix en la seva obra el collage en  el 1962, la qual cosa li portarà a poc a poc cap al pop-art. Enriquit per totes aquestes experiències, torna de nou a la pintura plana, aconseguint un realisme crític molt personal, que sintetitza l'expressionisme amb la figuració dramàticament transformada, sempre valorant les qualitats cromàtiques. 

En els anys setanta exposa en nombroses capitals nacionals i internacionals, com París, Madrid, São Paulo, Amsterdam, Tòquio, Basilea, Barcelona i Milà, entre altres. En la dècada següent, Cuixart va alliberant a la seva pintura dels aspectes agressius per a donar-li un to més líric. A més, participa en una exposició col·lectiva en el Palau de la UNESCO de París, rep la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, i la Creu d'Isabel la Catòlica. 

L'any 1988 realitza una exposició antològica al Japó, a les ciutats de Kobe i Tòquio. Continua treballant amb colors i formes exuberants, i reincorpora a la seva obra una figuració més matèrica. 

L'any 1998 es crea la fundació que porta el seu nom a Palafrugell, i a l'any següent se li concedeix la Medalla d'Or al mèrit en les Belles arts del Ministeri de Cultura. Està representat en el Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia, la Tate Gallery de Londres, el Nacional d'Art de Catalunya, els d'Art Contemporani de Madrid, Barcelona i Saint-Etienne (França), el Pati Herreriano de Valladolid, el de Gravat Espanyol Contemporani de Marbella, el d'Art de la Universitat de São Paulo, el d'Art Abstracte de Conca i el de l'Empordà, entre molts altres.

ESP

Cuixart estudió inicialmente medicina, pero pronto abandona sus estudios para dedicarse a la pintura, e ingresa en la Academia Libre de Pintura de Barcelona.

En 1948 participa en la fundación del grupo Dau al Set, junto con Brossa, Ponç, Tàpies y Tharrats, entre otros.

Preocupado por el valor plástico del signo, su obra tiene desde el principio un fuerte parentesco con el surrealismo, así como una gran sensibilidad hacia la fuerza expresiva del color. Hacia 1955 se sumerge en el informalismo matérico, que le llevará a utilizar el "grattage" en obras de cierto regusto orientalizante. En 1959 gana el primer premio de la Bienal de Sao Paulo y expone en la Documenta de Kassel, y al año siguiente participa en una exposición de vanguardia española celebrada en la Tate Gallery de Londres y en el Museo Guggenheim de Nueva York .

Cuixart introduce en su obra el collage en el 1962, lo que le llevará poco a poco hacia el pop-art. Enriquecido por todas estas experiencias, vuelve de nuevo a la pintura plana, consiguiendo un realismo crítico muy personal, que sintetiza el expresionismo con la figuración dramáticamente transformada, siempre valorando las cualidades cromáticas.

En los años setenta expone en numerosas capitales nacionales e internacionales, como París, Madrid, Sao Paulo, Amsterdam, Tokio, Basilea, Barcelona y Milán, entre otros. En la década siguiente, Cuixart liberando a su pintura de los aspectos agresivos para darle un tono más lírico. Además, participa en una exposición colectiva en el Palacio de la UNESCO de París, recibe la Cruz de San Jorge de la Generalidad de Cataluña, y la Cruz de Isabel la Católica.

En 1988 realiza una exposición antológica en Japón, en las ciudades de Kobe y Tokio. Sigue trabajando con colores y formas exuberantes, y reincorpora a su obra una figuración más matérica.

En 1998 se crea la fundación que lleva su nombre en Palafrugell, y al año siguiente se le concede la Medalla de Oro al mérito en las Bellas Artes del Ministerio de Cultura. Está representado en el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, la Tate Gallery de Londres, el Nacional de Arte de Cataluña, los de Arte Contemporáneo de Madrid, Barcelona y Saint-Etienne (Francia), el Patio Herreriano de Valladolid, el de Grabado Español Contemporáneo de Marbella, el de Arte de la Universidad de Sao Paulo, el de Arte Abstracto de Cuenca y el del Empordà, entre muchos otros