ENG

Her figure as a Catalan painter, engraver and cultural activist is key to understanding the artistic and cultural panorama of the second half of the 20th century in Catalonia.

Daughter of the architect Lluís Girona, she learned from her uncle, Rafael Benet, at the Academia Tárrega and began to make exhibitions with the Los Ocho group, where she met Albert Ràfols-Casamada, whom she married in 1952.

In 1949, thanks to a scholarship from the French government, the couple moved to live and work in Paris, where they came into contact with new artistic movements.

Upon returning from France, she actively participated in the cultural life of the country and in 1967 together with Ràfols Casamada founded Eina, the Barcelona School of Design and Art, of which she was also a teacher.

His Fauvist style and cubist construction, with a clear influence from Matisse, gradually became a luminous, serene and intimate painting that was expressed in still lifes, interiors and landscapes.

In 1998 he received the Creu de Sant Jordi and in 2001 the Ràfols-Casamada - Maria Girona Foundation was inaugurated in Capellades.

CAT

La seva figura com a pintora, gravadora i activista cultural catalana és clau per a entendre el panorama artístic i cultural de la segona meitat del segle XX a Catalunya.

Filla de l’arquitecte Lluís Girona, va aprendre del seu oncle, Rafael Benet, a l’Acadèmia Tàrrega i va començar a fer exposicions amb el grup Els Vuit, on va conèixer Albert Ràfols-Casamada, amb qui es va casar l’any 1952. 

El 1949 gràcies a una beca del govern francès, el matrimoni va poder marxar a viure i treballar a París, on van entrar en contacte amb nous moviments artístics.

En tornar de França va participar activament en la vida cultural del país  i en el 1967 junt amb Ràfols Casamada va fundar Eina, l'Escola de Disseny i Art de Barcelona, de la qual també va ser professora.

El seu estil fauvista, amb una clara influència de Matisse, i de construcció cubista es va anar convertint en una pintura lluminosa, serena i intimista que s'expressava en bodegons, interiors i paisatges.

El 1998 va rebre la Creu de Sant Jordi i  el 2001 es va inaugurar a Capellades la Fundació Ràfols-Casamada - Maria Girona.

ESP

Su figura como pintora, grabadora y activista cultural catalana es clave para entender el panorama artístico y cultural de la segunda mitad del siglo XX en Cataluña.

Hija del arquitecto Lluís Girona, aprendió de su tío, Rafael Benet, en la Academia Tárrega y comenzó a hacer exposiciones con el grupo Los Ocho, donde conoció Albert Ràfols-Casamada, con quien se casó el año 1952.

En 1949 gracias a una beca del gobierno francés, el matrimonio se marchó a vivir y trabajar en París, donde entraron en contacto con nuevos movimientos artísticos.

Al volver de Francia participó activamente en la vida cultural del país y en 1967 junto con Ràfols Casamada fundó Eina, la Escuela de Diseño y Arte de Barcelona, de la que también fue profesora.

Su estilo fauvista y de construcción cubista, con una clara influencia de Matisse, se fue convirtiendo en una pintura luminosa, serena e intimista que se expresaba en bodegones, interiores y paisajes.

En 1998 recibió la Creu de Sant Jordi y en 2001 se inauguró en Capellades la Fundación Ràfols-Casamada - Maria Girona.