ENG

Magda Bolumar, represents a singularity in the generation of female artists in the stage of the second half of the 20th century.

She is part of the Catalan avant-garde, although her complex work departs from the categories and forms of expression of the moment. Extraordinarily visionary, in the 1960s he experimented with unusual materials such as sackcloth and created the "arpilleras" taking advantage of the qualities of the same fabric.

Her works of a poetic and intimate sensitivity, evoke a dreamlike cosmic world from grids and geometric structures that provide order and balance, shapes that seem to evoke magical constellations or organic cobwebs arising from nature, of a deep and delicate lyricism.

On the opposite side of a part of the informalist current, which uses raw textile materials without manipulation, Magda Bolumar delves into her own language, fundamentally characterized by color, shape and precision in the treatment of the material.

Her work, however, was in the shadow of the artistic orthodoxy of the time she had to live, due to the fact that she was a woman and at the same time the wife of the also sculptor artist Moisés Villèlia. This fact, partly wanted by the artist herself, made her work invisible, leaving it in the background. However, the artistic relationship between Bolumar and Villèlia was one of continuous interaction and creative exchange, as well as an enriching source of mutual inspiration.

CAT

Magda Bolumar, representa una singularitat dins la generació de dones artistes en l’etapa de la segona meitat del segle XX.

Forma part de l’avantguarda catalana, encara que el seu complex treball s’allunya de les categories i formes d’expressió del moment. Extraordinàriament visionaria, a la dècada dels seixanta experimentà amb materials inusuals com la tela de sac i creà les “Xarpelleres” aprofitant les qualitats del mateix teixit. 

Les seves obres d’una sensibilitat poètica i intimista, evoquen un món còsmic oníric a partir de quadrícules i estructures geomètriques que proporcionen ordre i equilibri, formes que semblen evocar constel·lacions màgiques o teranyines orgàniques sorgides de la natura d’un profund i delicat lirisme.

Al costat oposat d’una part del corrent informalista, que utilitza els materials tèxtils en brut i sense manipulació, Magda Bolumar aprofundeix en el seu propi llenguatge caracteritzat fonamentalment pel color, la forma i per la precisió en el tractament del material.

La seva obra però, va estar a l’ombra de l’ortodòxia artística de l’època que li va tocar viure, pel fet de ser dona i alhora esposa del també artista escultor Moisès Villèlia. Aquest fet, en part volgut per la mateixa artista, va invisibilitzar el seu treball deixant-lo en un segon pla. No obstant això, la relació artística entre Bolumar i Villèlia, va ser de contínua interacció i d’intercanvi creatiu com també font d’inspiració mútua.

ESP

Magda Bolumar, representa una singularidad en la generación de mujeres artistas en la etapa de la segunda mitad del siglo XX.

Forma parte de la vanguardia catalana, aunque su complejo trabajo se aleja de las categorías y formas de expresión del momento. Extraordinariamente visionaria, en la década de los sesenta experimentó con materiales inusuales como la tela de saco y creó las "arpilleras" aprovechando las cualidades del mismo tejido.

Sus obras de una sensibilidad poética e intimista, evocan un mundo cósmico onírico a partir de cuadrículas y estructuras geométricas que proporcionan orden y equilibrio, formas que parecen evocar constelaciones mágicas o telarañas orgánicas surgidas de la naturaleza, de un profundo y delicado lirismo.

En el lado opuesto de una parte de la corriente informalista, que utiliza los materiales textiles en bruto y sin manipulación, Magda Bolumar profundiza en su propio lenguaje caracterizado fundamentalmente por el color,la forma y por la precisión en el tratamiento del material.

Su obra pero, estuvo a la sombra de la ortodoxia artística de la época que le tocó vivir, por el hecho de ser mujer ya la vez esposa del también artista escultor Moisés Villèlia. Este hecho, en parte querido por la misma artista, invisibilizó su trabajo dejándolo en un segundo plano. Sin embargo, la relación artística entre Bolumar y Villèlia, fue de continua interacción y de intercambio creativo así como fuente enriquecedora de inspiración mutua.