ENG

He studied in 2014 and 2015 at the prestigious Van der Kelen Logelain school to learn the techniques that Alfred Van der Kelen established in the late 19th century for decorative painting. There he prepared himself to imitate the texture of marble, which he now masterfully applies to a set of falsely bulky objects.

Its purpose: to capture the viewer's gaze and plunge it into a web of tensions and contortions with which a certain archeology of the scopic regime is brought into play from the physical involvement of the eye itself. The trompe l'oeil (trompe-l'oeil) allows Hortalà to return the reflection on art and visuality to the bodily experience through a set of objects that manage to fool the eye again and again - despite the fact that the beholder's conscience You seem to have figured out the trick.

CAT

Va estudiar a 2014 i 2015 a la prestigiosa escola Van der Kelen Logelain per aprendre les tècniques que Alfred Van der Kelen va deixar establertes a la fi de el segle xix per a la pintura decorativa. Allà es va preparar per imitar la textura de l'marbre, que actualment s'aplica amb mestria a un conjunt d'objectes falsament voluminosos.

El seu propòsit: captar la mirada de l'espectador i sumir-la en una trama de tensions i contorsions amb què es posa en joc una certa arqueologia de el règim escòpic des de la pròpia afectació física de l'ull. El artifici (trompe-l'oeil) permet Hortalà tornar la reflexió sobre l'art i la visualitat a l'experiència corporal mitjançant un conjunt d'objectes que aconsegueixen enganyar l'ull cop i un altre -tot i que a la consciència de què mira li sembli haver descobert el truc.

ESP

Estudió en 2014 y 2015 en la prestigiosa escuela Van der Kelen Logelain para aprender las técnicas que Alfred Van der Kelen dejó establecidas a finales del siglo xix para la pintura decorativa. Allí se preparó para imitar la textura del mármol, que actualmente aplica con maestría a un conjunto de objetos falsamente voluminosos.

Su propósito: captar la mirada del espectador y sumirla en una trama de tensiones y contorsiones con que se pone en juego una cierta arqueología del régimen escópico desde la propia afectación física del ojo. El trampantojo (trompe-l’oeil) permite a Hortalà devolver la reflexión sobre el arte y la visualidad a la experiencia corporal mediante un conjunto de objetos que consiguen engañar al ojo una y otra vez —a pesar de que a la conciencia del que mira le parezca haber descubierto el truco.