ENG

Joan Ponç was one of the most unique and enigmatic painters in the history of modern art. Founding member of the first avant-garde magazine Algol and of the artistic group Dau al Set together with Antoni Tàpies, Joan Josep Tharrats, Modesto Cuixart, Joan Brossa and the philosopher Arnau Puig, who promoted the postwar pictorial avant-garde.

In 1952 he participated in the Hispano-American Biennial, and a year later he traveled to Paris and Brazil with the help of Joan Miró, where he gained access to Brazilian artistic circles. In 1962 he returned to Catalonia after founding El Espacio, the first school of drawing and painting, with the aim of retake the lost linkages during this period.

Ponç's painting presents a hidden world and phantasmagorical images as well as sick and tortured, in which the subconscious is the protagonist.

Constant research distanced him from the avant-garde movements that followed throughout the second half of the 20th century and placed him on the fringes of official artistic discourses.

Joan Ponç developed a very personal symbolism that allowed him to connect surrealism and the inner world to show us the darkest and most hidden corners of the human being within a magical and mysterious dimension of reality.

Joan Ponç's first solo exhibition was at the Sala Arte de Bilbao in 1946. Since then, he exhibited continuously and his work had a prominent presence in galleries around the world.

It is currently represented at the Museum of Contemporary Art of the University of São Paulo, the Patio Herreriano Museum in Valladolid, the MACBA in Barcelona, the Basque Center-Museum of Contemporary Art in Vitoria, the Ampurdán Museum and the National Museum Reina Sofia Art Center.

CAT

Joan Ponç va ser un dels pintors més singulars i enigmàtics de la història de l'art modern. Membre  fundador de la primera revista d’avantguarda Algol i del grup artístic Dau al Set junt amb Antoni Tàpies, Joan Josep Tharrats, Modest Cuixart , Joan Brossa i el filòsof Arnau Puig, que va promoure  l’avantguarda pictòrica  de la postguerra.

El 1952 participa en la Biennal Hispanoamericana, i un any més tard viatja a París i a Brasil de la mà de Joan Miró, on aconsegueix  accedir als cercles artístics brasilers. El 1962  torna a Catalunya després de fundar la primera l’escola de dibuix i pintura L’Espai, amb l’ànim de reprendre els vincles perduts durant aquest període.

La pintura de Ponç presenta un món ocult i imatges fantasmagòriques alhora que malaltes i torturades, en les quals el subconscient és el protagonista.

La recerca constant el van allunyar dels moviments d’avantguarda que es van succeir al llarg de la segona meitat del segle XX i el va situar al marge dels discursos artístics oficials.

Joan Ponç va desenvolupar un simbolisme molt personal que li permetia connectar el surrealisme i el món interior per mostrar-nos els racons més foscos i amagats del fons de l’ésser humà dins una dimensió màgica i mistèrica de la realitat.

La primera exposició individual de Joan Ponç va ser a la Sala Arte de Bilbao el 1946. Des de llavors, va exposar continuadament i la seva obra va tenir una presència destacada a galeries d’arreu del món.

Actualment està representat al Museu d'Art Contemporani de la Universitat de São Paulo, el Museu Patio Herreriano de Valladolid, al MACBA de Barcelona, el Centre-Museu Basc d'Art Contemporani a Vitòria, el Museu de l'Empordà i al Museu Nacional centre d'Art Reina Sofia

ESP

Joan Ponç fue uno de los pintores más singulares y enigmáticos de la historia del arte moderno. Miembro fundador de la primera revista de vanguardia Algol y del grupo artístico Dau al Set junto con Antoni Tàpies, Joan Josep Tharrats, Modesto Cuixart , Joan Brossa y el filósofo Arnau Puig, que promovió la vanguardia pictórica de la posguerra.

El 1952 participa en la Bienal Hispanoamericana, y un año más tarde viaja a París y en Brasil de la mano de Joan Miró, donde consigue acceder a los círculos artísticos brasileños. El 1962 vuelve a Cataluña después de fundar la primera la escuela de dibujo y pintura El Espacio, con el ánimo de retomar los vínculos perdidos durante este periodo.

La pintura de Ponç presenta un mundo oculto e imágenes fantasmagóricas a la vez que enfermas y torturadas, en las cuales el subconsciente es el protagonista.

La investigación constante lo alejaron de los movimientos de vanguardia que se sucedieron a lo largo de la segunda mitad del siglo XX y lo situó al margen de los discursos artísticos oficiales.

Joan Ponç desarrolló un simbolismo muy personal que le permitía conectar el surrealismo y el mundo interior para mostrarnos los rincones más oscuros y escondidos del fondo del ser humano dentro de una dimensión mágica y mistérica de la realidad.

La primera exposición individual de Joan Ponç estuvo en la Sala Arte de Bilbao el 1946. Desde semillas, expuso continuadamente y su obra tuvo una presencia destacada a galerías de todo el mundo.

Actualmente está representado al Museo de Arte Contemporáneo de la Universidad de São Paulo, el Museo Patio Herreriano de Valladolid, al MACBA de Barcelona, el Centro-Museo Vasco de Arte Contemporáneo en Vitoria, el Museo del Ampurdán y al Museo Nacional centro de Arte Reina Sofía.