ENG

Brossa was a poet for whom there were no gender distinctions (literary, scenic, visual, objective ...), who started writing during the Civil War. He was co-founder of "Dau al Set" with Ponç, Tàpies, Ciuxart and Tharrats, and throughout his career he received awards like the Golden Letter, the City of Barcelona, the UNESCO Picasso Medal, the National Plastic Arts, the Gold Medal for Merit in Fine Arts and the National Theater of the Generalitat.

The concept of art as visuality, as a spectacle, is present in all of his work. 

His visual poetry and posters are part of his best-known work, to the point that Brossa becomes a world reference in this field. From the seventies on, he will manipulate objects to deepen their meaning, or to represent the naked concept, through fully everyday objects and poems.

All Brossa's poetry is full of references to visuality, and perhaps for this reason he also entered the world of plastic arts.

From its beginnings, in 1941, Brossa made visual poems of the calligraphic type with the same theme of the poems: socio-political accusation, pondering the meaning of words and things, difficult games, etc. , but the letters and other elements estimated by Brossa such as Leopoldo Fregoli, the carnival, the hand games, etc.

It will be from the exhibition at the Miró´s Foundation in Barcelona in 1986, "Joan Brossa or words are things", and the anthology at the MNAC Reina Sofía in 1991, when the poet begins to be recognized in the country and in the whole world. This allowed him to carry out a series of more complex projects, which resulted in installations and in which he called corporeal poems, or interventions on urban spaces.

CAT

Brossa va ser un poeta per al qual no existien distincions de gènere (literari, escènic, visual, objectual...), que es va iniciar en l'escriptura durant la Guerra Civil. Va ser cofundador de “Dau al Set” al costat de Ponç, Tàpies, Ciuxart i Tharrats, i al llarg de la seva carrera va rebre els premis Lletra d’Or, Ciutat de Barcelona, la Medalla Picasso de la UNESCO, el Nacional d'Arts Plàstiques, la Medalla d'Or al Mèrit de Belles arts i el Nacional de Teatre de la Generalitat. 

En la totalitat de la seva obra està present el concepte d'art com a visualitat, com a espectacle. La seva poesia visual i els seus cartells constitueixen la part de la seva obra més coneguda, fins al punt que en aquest terreny Brossa arriba a ser un referent mundial. A partir dels anys setanta manipularà els objectes per a aprofundir en el seu sentit, o bé per a representar el concepte nu, a través d'objectes i poemes plenament quotidians. 

Tota la poesia de Brossa està plena de referències a la visualitat, i potser per això es va introduir també en el món de la plàstica. 

Des dels seus inicis, en 1941, Brossa va realitzar poemes visuals de tipus caligramàtic amb la  mateixa temàtica dels poemes: denúncia sociopolítica, reflexió sobre el significat de les paraules i les coses, jocs sorprenents, etc. Però el material ja no seran únicament les paraules, sinó les lletres i altres elements estimats per Brossa com Fregoli, el carnestoltes, els jocs de mans, etc. 

Serà a partir de l'exposició en la Fundació Miró de Barcelona de 1986, “Joan Brossa o les paraules són les coses”, i de l'antològica en el MNAC Reina Sofia de 1991, quan el poeta comenci a ser reconegut al país i en el món sencer. Això li va permetre la realització d'una sèrie de projectes més complexos, que es van traduir en instal·lacions i en el que va denominar poemes corporis, o intervencions sobre espais urbans.

ESP

Brossa fue un poeta para el que no existían distinciones de género (literario, escénico, visual, objetual ...), que se inició en la escritura durante la Guerra Civil. Fue cofundador de "Dau al Set" junto a Ponç, Tàpies, Ciuxart y Tharrats, y a lo largo de su carrera recibió los premios Letra de Oro, Ciudad de Barcelona, la Medalla Picasso de la UNESCO, el Nacional de Artes Plásticas, la Medalla de Oro al Mérito de Bellas Artes y el Nacional de Teatro de la Generalitat.

En la totalidad de su obra está presente el concepto de arte como visualidad, como espectáculo. Su poesía visual y sus carteles constituyen la parte de su obra más conocida, hasta el punto de que en este terreno Brossa llega a ser un referente mundial. A partir de los años setenta manipulará los objetos para profundizar en su sentido, o bien para representar el concepto desnudo, a través de objetos y poemas plenamente cotidianos.

Toda la poesía de Brossa está llena de referencias a la visualidad, y quizás por ello se introdujo también en el mundo de la plástica.

Desde sus inicios, en 1941, Brossa realizó poemas visuales de tipo caligramático con la misma temática de los poemas: denuncia sociopolítica, reflexión sobre el significado de las palabras y las cosas, juegos sorprendentes, etc. Pero el material ya no serán únicamente las palabras, sino las letras y otros elementos estimados por Brossa como Leopoldo Fregoli, el carnaval, los juegos de manos, etc.

Será a partir de la exposición en la Fundación Miró de Barcelona de 1986, "Joan Brossa o las palabras son las cosas", y de la antológica en el MNAC Reina Sofía de 1991, cuando el poeta empiece a ser reconocido en el país y en el mundo entero. Esto le permitió la realización de una serie de proyectos más complejos, que se tradujeron en instalaciones y en el que denominó poemas corpóreos, o intervenciones sobre espacios urbanos.