ENG

Catalan painter and sculptor, he was one of the main exponents of informalism and one of the most popular European artists of his time.

Antoni Tàpies began in art in a self-taught way during the long convalescence of a pulmonary disease. He began law studies but the growing dedication into drawing and painting pushed him to drop out of college to dedicate himself fully into painting.

Co-founder of the magazine Dau al Set, in 1948 he began exhibiting at the Salones de Octubre in Barcelona as well as at the Salón de los Once held in Madrid in 1949. Since then, his exhibitions, both collective and individual, will take place around the world, in distinguished galleries and museums such as the Guggenheim in New York or the Modern Art in Paris.

His early works were influenced by surrealism and DADA, but from 1951 his work turned to abstract informalism.

His interest in the pictorial matter as an artistic expressive medium, translates into the experimentation of new techniques and imposes it as a total value against the form, becoming a first-rate exponent of the informalist material trend.

Parallel to his artistic activity, Tàpies developed an abundant work as a writer that has given rise to several publications as well as an intense activity in the field of graphic work with bibliophile books and folders in collaboration with poets and writers.

In 1984, he created the Fundación Antoni Tàpies to promote the study of contemporary art and its dissemination.

He has obtained prizes such as the Prince of Asturias, the Praemium Imperiale of the Art Association of Japan, the National Prize for Culture, the Grand Prix of Painting in France, etc., and anthologies have been dedicated to him in Tokyo (1976), New York (1977 and 2005), Rome (1980), Amsterdam (1980), Madrid (1980), Venice (1982), Milà (1985), Vienna (1986) and Brussels (1986).

He is represented in the main museums around the world, such as the foundation that bears his name in Barcelona, the Reina Sofía in Madrid, the Guggenheim in Berlin, Bilbao and New York, the Fukoka Museum of Art in Japan, the MoMA in New York or the Tate Gallery in London

CAT

Pintor i escultor català,  va ser un dels principals exponents de l’informalisme i un dels artistes europeus més populars del seu temps.

Antoni Tàpies s'inicia en l'art de forma autodidacta durant la llarga convalescència d'una malaltia pulmonar. Inicià estudis de dret però la creixent dedicació al dibuix i  la pintura el van empènyer a abandonar la facultat per dedicar-se plenament a la pintura.

Cofundador de la revista Dau al Set,  el 1948 comença a exposar als Salons d'Octubre de Barcelona així com al Saló dels Onze celebrat a Madrid el 1949. Des de llavors se succeiran les seves mostres, tant col·lectives com individuals, arreu del món, en destacades galeries i en museus com el Guggenheim de Nova York o el d'Art Modern de París. 

Els seus primers treballs van estar influenciats pel surrealisme i el dada  però a partir del 1951 la seva obra  es decanta cap l’informalisme abstracte.

El seu interès per la matèria pictòrica  com a mitjà expressiu artístic, es tradueix en l’experimentació de noves tècniques i l’imposa com a valor total enfront de la forma, convertint-se en un exponent de primer ordre del corrent matèric informalista.

Paral·lelament a la seva activitat artística, Tàpies va desenvolupar una abundant tasca d’escriptor que ha donat lloc  a diverses publicacions així com una activitat intensa en el camp de l’obra gràfica amb llibres de bibliòfil i carpetes en col.laboració amb poetes i escriptors.

L'any 1984, va crear la Fundació Antoni Tàpies per promoure l’estudi de l’art contemporani i la seva difusió.

Ha obtingut premis com el Príncep d'Astúries, El Praemium Imperiale de la Japan Art Association, el Premi Nacional de Cultura, el Gran Premi de Pintura de França, etc., i se li han dedicat antològiques a Tòquio (1976), Nova York (1977 i 2005), Roma (1980), Amsterdam (1980), Madrid (1980), Venècia (1982), Milà (1985), Viena (1986) i Brussel·les (1986). 

Està representat en els principals museus de tot el món, com la fundació que porta el seu nom a Barcelona, el Reina Sofia de Madrid, els Guggenheim de Berlín, Bilbao i Nova York, el Museu d'Art Fukoka del Japó, el MoMA de Nova York o la Tate Gallery de Londres.

ESP

Pintor y escultor catalán, fue uno de los principales exponentes del informalismo y uno de los artistas europeos más populares de su tiempo.

Antoni Tàpies se inicia en el arte de forma autodidacta durante la larga convalecencia de una dolencia pulmonar. Inició estudios de derecho pero la creciente dedicación al dibujo y la pintura lo empujaron a abandonar la facultad para dedicarse plenamente a la pintura.

Cofundador de la revista Dau al Set, el 1948 empieza a exponer en los Salons d’Octubre de Barcelona así como en el Salón de los Once celebrado a Madrid el 1949. Desde entonces  se sucederán sus exposiciones tanto colectivas como individuales en todo el mundo, en destacadas galerías y en museos como el Guggenheim de Nueva York o el de Arte Moderno de París. 

Sus primeros trabajos estuvieron influenciados por el surrealismo y el dada pero a partir del 1951 su obra se decanta hacia el informalismo abstracto.

Su interés por la materia pictórica como medio expresivo artístico, se traduce en la experimentación de nuevas técnicas y lo impone como valor total frente a la forma, convirtiéndose en un exponente de primer orden de la corriente matérica informalista.

Paralelamente a su actividad artística, Tàpies desarrolló una abundante tarea de escritor que ha dado lugar a varias publicaciones así como una actividad intensa en el campo de la obra gráfica con libros de bibliófilo y carpetas en colaboración con poetas y escritores.

El año 1984, creó la Fundación Antoni Tàpies para promover el estudio del arte contemporáneo y su difusión.

Ha obtenido premios como el Príncipe de Asturias, El Praemium Imperiale de la Japan Art Association, el premio Nacional de Cultura, el Grand Prix de Pintura de Francia, etc., y se le han dedicado antológicas en Tokyo (1976), Nueva York (1977 y 2005), Roma (1980), Ámsterdam (1980), Madrid (1980), Venecia (1982), Milà (1985), Viena (1986) y Bruselas (1986). 

Está representado en los principales museos de todo el mundo, como la fundación que lleva su nombre en Barcelona, el Reina Sofía de Madrid, los Guggenheim de Berlín, Bilbao y Nueva York, el Museo de Arte Fukoka del Japón, el MoMA de Nueva York o la Tate Gallery de Londres.