ENG

Alfons Borrell is one of the most outstanding representatives of lyrical abstraction in Catalonia.

After attending Anglada Camarasa's studio and studying at the Sant Jordi School of Fine Arts in Barcelona, Alfons Borrell began his pictorial career in the 1950s. Within figuration at first, his work evolved towards abstract expressionism and, throughout the 1960s, towards gestural painting.

Borrell, always away from fashions and currents, was part of the Gallot Group, an iconoclastic and revolutionary group, which allowed him to find his own way. In the mid-1970s, he developed his own style, away from labels, characterized by a sober monochromatism consciously detached from the material trend of informalism. In his painting, color prevails over form, based on a language that renounces any referential craving and seeks containment and rigor.

In 2015, the Joan Miró Foundation presented a complete retrospective.

CAT

Alfons Borrell és un dels més destacats representants de l’abstracció lírica a Catalunya.

 Després de freqüentar l’estudi d’Anglada Camarasa i d’estudiar a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, Alfons Borrell inicià la seva trajectòria pictòrica als anys cinquanta. Dins de la figuració en un primer moment, la seva obra va evolucionar cap a l’expressionisme abstracte i al llarg de la dècada dels seixanta, cap a la pintura gestual.

Borrell, sempre allunyat de les modes i corrents, va formar part del Grup Gallot, grup iconoclasta i revolucionari, que li va permetre trobar el seu propi camí. A mitjans dels setanta, va desenvolupar l’estil que li és propi, deslligat d’etiquetes, caracteritzat per un monocromatisme sobri que es desvinculava conscientment de la tendència matèrica de l’informalisme. En la seva pintura, el color s’imposa a la forma, a partir d’un llenguatge que renuncia a qualsevol ànsia referencial i que cerca la contenció i el rigor.

El 2015 La Fundació Joan Miró presentà una completa retrospectiva.

ESP

Alfons Borrell es uno de los más destacados representantes de la abstracción lírica en Cataluña.

Tras frecuentar el estudio de Anglada Camarasa y de estudiar en la Escuela de Bellas Artes de Sant Jordi de Barcelona, Alfons Borrell inició su trayectoria pictórica en los años cincuenta. Dentro de la figuración en un primer momento, su obra evolucionó hacia el expresionismo abstracto y lo largo de la década de los sesenta, hacia la pintura gestual.

Borrell, siempre alejado de las modas y corrientes, formó parte del Grupo Gallot, grupo iconoclasta y revolucionario, que le permitió encontrar su propio camino. A mediados de los setenta, desarrolló el estilo que le es propio, alejado de etiquetas, caracterizado por un monocromatismo sobrio desligado conscientemente de la tendencia matérica del informalismo. En su pintura el color se impone a la forma, a partir de un lenguaje que renuncia a cualquier ansia referencial y que busca la contención y el rigor.

En 2015 La Fundación Joan Miró presentó una completa retrospectiva.