ENG

Painter, poet and graphic artist, Ràfols Casamada has been one of the most significant and versatile contemporary Catalan artists in the country. Born into a family of artists, he began architecture studies but soon abandoned them to devote himself fully to the plastic arts.

He exhibited for the first time in Barcelona in 1946 with the group Els Vuit, where he met the also painter Maria Girona, whom he married in 1952.

In 1950 he obtained a scholarship to travel to France, and the couple settled in Paris where he received a strong creative impulse when he met post-cubist figurative painting and the work of the first avant-gardes such as that of Picasso, Matisse, Braque or Miró. These influences were united in his painting to that of American abstract expressionism that, along with French informalism was developing at that time.

After a first schematic figurative stage, he embarks on his artistic path in the world of lyrical abstraction, with his own pictorial style characterized by gestuality, chromatic austerity and the creation of geometric compositions full of poetry.

Upon returning from France in 1955, Ràfols Casamada actively participated in the cultural life of the country and founded the first school of art and design, the Elisava School, which he directed until 1967, together with Maria Girona, created the School of Design and Art Barcelona Eina, inspired by the Bahaus methodology of which it was its director until 1984.

He has received many awards, such as the National Plastic Arts of the Ministry of Culture, in 1980; the Creu de Sant Jordi, in 1982 or the CEOE Prize for the Arts, in 1991.

In 1985 he was appointed Knight of the Order of Arts and Letters of the French Ministry of Culture; in 1991 he received the Legion of Honor Medal from the Government of France, and in 2003 the Generalitat awarded him the National Prize for Visual Arts in Catalonia.

His work is found in the most important museums around the world: the Reina Sofía in Madrid, the Guggenheim and the MOMA in New York, the Museum of Modern Art in Los Angeles, the Picasso Museum in France, the Georges Pompidou in Paris, the British Museum and the Tate Gallery in London, among many others.

CAT

Pintor, poeta i artista gràfic, Ràfols Casamada ha estat un dels artistes catalans contemporanis més significatius i polifacètics del país. Nascut dins una família d'artistes, inicia estudis d'arquitectura però aviat els abandona per a dedicar-se plenament a les arts plàstiques.

Exposa per primer cop a Barcelona el 1946 amb el grup Els Vuit, on va conèixer la també pintora Maria Girona, amb qui es va casar l’any 1952. 

El 1950 obté una beca per a viatjar a França, i el matrimoni s'instal·la a París on va rebre un fort impuls creatiu en conèixer la pintura figurativa postcubista i l'obra de les primeres avantguardes com la de Picasso, Matisse, Braque o Miró. Aquestes influències es van unir en la seva pintura a la de l'expressionisme abstracte americà que, junt amb l'informalisme francès s'estava desenvolupant en aquell moment. 

Després d'una primera etapa figurativa esquemàtica, emprèn el seu camí artístic dins el món de l'abstracció lírica, amb un estil pictòric propi caracteritzat per la gestualitat,  l'austeritat cromàtica i la creació de composicions geomètriques plenes de poesia. 

En tornar de França el 1955, Ràfols Casamada va participar activament en la vida cultural del país  i va fundar la primera escola d'art i disseny, l'Escola Elisava, que va dirigir fins que en el 1967,  junt amb Maria Girona va crear l'Escola de Disseny i Art de Barcelona  Eina, inspirada amb la metodologia de la Bahaus de la que en va ser el seu director fins al 1984.

Ha rebut multitud de premis, com el Nacional d'Arts Plàstiques del Ministeri de Cultura, el 1980; el Creu de Sant Jordi, el 1982 o el Premi de les Arts de la CEOE, el 1991. 

El 1985 va ser nomenat Caballero de l'Ordre de les Arts i les Lletres del Ministeri de Cultura de  França; el 1991 va rebre la Medalla de la legió d'honor del Govern de França, i el 2003 la Generalitat li va concedir el Premi Nacional d'Arts Visuals de Catalunya.

La seva obra es troba en els museus més importants de tot el món: el Reina Sofia de Madrid, el Guggenheim i el MOMA de Nova York, el Museu d'Art Modern de Los Angeles, el Museu Picasso a França, el Georges Pompidou de París, el British Museum i la Tate Gallery de Londres, entre molts altres.

ESP

Pintor, poeta y artista gráfico, Ràfols Casamada ha sido uno de los artistas catalanes contemporáneos más significativos y polifacéticos del país. Nacido en una familia de artistas, inicia estudios de arquitectura pero pronto los abandona para dedicarse plenamente a las artes plásticas.

Expone por primera vez en Barcelona en 1946 con el grupo Els Vuit, donde conoció la también pintora Maria Girona, con quien se casó en 1952.

En 1950 obtiene una beca para viajar a Francia, y el matrimonio se instala en París donde recibió un fuerte impulso creativo al conocer la pintura figurativa poscubista y la obra de las primeras vanguardias como la de Picasso, Matisse, Braque o Miró. Estas influencias se unieron en su pintura a la del expresionismo abstracto americano que, junto con el informalismo francés se estaba desarrollando en ese momento.

Después de una primera etapa figurativa esquemática, emprende su camino artístico en el mundo de la abstracción lírica, con un estilo pictórico propio caracterizado por la gestualidad, la austeridad cromática y la creación de composiciones geométricas llenas de poesía.

Al volver de Francia en 1955, Ràfols Casamada participó activamente en la vida cultural del país y fundó la primera escuela de arte y diseño, la Escuela Elisava, que dirigió hasta que en el 1967, junto con Maria Girona creó la Escuela de Diseño y Arte de Barcelona Eina, inspirada en la metodología de la Bahaus de la que fue su director hasta 1984.

Ha recibido multitud de premios, como el Nacional de Artes Plásticas del Ministerio de Cultura, en 1980; la Creu de Sant Jordi, en 1982 o el Premio de las Artes de la CEOE, en 1991.

En 1985 fue nombrado Caballero de la Orden de las Artes y las Letras del Ministerio de Cultura de Francia; en 1991 recibió la Medalla de la legión de honor del Gobierno de Francia, y en 2003 la Generalitat le concedió el Premio Nacional de Artes Visuales de Cataluña.

Su obra se encuentra en los museos más importantes de todo el mundo: el Reina Sofía de Madrid, el Guggenheim y el MOMA de Nueva York, el Museo de Arte Moderno de Los Ángeles, el Museo Picasso en Francia, el Georges Pompidou de París, el British Museum y la Tate Gallery de Londres, entre muchos otros.